A molts grups i comunitats hi ha persones que exerceixen responsabilitats de govern, de direcció. Poden fer servir per bé el poder i l'autoritat que tenen, però també en poden abusar. Això val per a l'acompanyament espiritual, però també a les famílies, o amb la parella, a l'escola oa l'àmbit d'una teràpia. Qualsevol situació en què hi hagi un superior i una persona o un grup de persones supeditats és susceptible de donar lloc a abusos. També hi ha risc d'abusos en les relacions en què una persona o grup demana consell, orientació o ajuda a una altra persona que els dóna. En aquests casos cal que els dirigents, els líders del grup, els ministres, els i les acompanyants espirituals tinguin consciència autocrítica i plena consciència de la seva especial responsabilitat.
El abús espiritual es dóna en ambients religiosos. Comença quan una persona manipula i pressiona una altra, que espera un consell per la seva banda, usant per això cites bíbliques, continguts de caire teològic o pràctiques espirituals. Els abusos els pot cometre un individu i fins i tot comunitats.
La persona maltractada queda en un estat de confusió, angoixa i aïllament, en lloc de portar-lo a una relació amb Déu que allibera i realitza. El resultat és dependència i opressió, en lloc d'alliberament i autonomia, i fins i tot pot arribar a fer malbé greument la salut mental i física de les persones afectades. L'abús espiritual és una forma d'abús de poder, perquè els autors aprofiten la seva posició o responsabilitats per sobrepassar límits, sense que la persona afectada es pugui defensar.
